El detectiu marc olier fa anys que viu i dorm al despatx, a lample sofà de cuir encetat que va comprar amb loptimisme imbècil dels primers temps. feia dos anys de les olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que soblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.
