El david i en jan ens expliquen una fascinant visita al liceu acompanyats per les muses de les pintures del sostre del saló dels miralls. sembla que, quan ningú no la veu, melpomene está molt atrafegada en els assajos escénics, euterpe deixa la seva empremta en els assaigs musicals, terpsícore selecciona el repertori de les companyies de dansa i clio cerca documentació útil als arxius del teatre. totes les filles de zeus posen el seu gra de sorra perqué les coses vagin bé, encara que shagin dabsentar del parnás del saló dels miralls. fins i tot uránia resol els problemes técnics de les produccions i sassegura que les peces dels decorats arribin a temps. el llibre, que és una delícia, permet als nois i noies endinsar se en la complexitat dun teatre vist per dins i, el que és més important, els permet concloure que lart que shi fa els afecta i que pot ser una companyia valuosa per a tota la vida. peró no només els nois i noies poden treure lliçons útils del llibre de la montse. també el liceu, em sembla, pot treure les seves própies conclusions: proposar a les nou muses que deixin estar el saló dels miralls i acceptin dentrar hi en nómina. ens estalviaríem, crec, molts maldecaps.
