El confort dun balancí, en una novel·la, millor que sigui el preludi dun malson. enmig daquest malson, si el personatge pot viure també els moments més lluminosos de la seva vida, oli en un llum.brunilda ens proposa que tanquem els ulls mentre ens gronxem pacíficament en aquesta entranyable cadira oscil·lant. els cruixits que començaran a envoltar nos precediran térboles aventures monacals, fugides precipitades del front de batalla, i més duna abraçada espasmódica sobre la gespa.peró si al capdamunt duna pedrera abandonada, on tots els camins conflueixen, hi ha un casalot daspecte poc acollidor, ¿a dintre qué shi pot trobar, a més dombres, runa, i confusió a brunilda, un esbarzer robust, ple de móres negres i lluents. i un balancí buit.
