El contacte duna punta de sabata amb una tofa de cabells estesa a terra, al passadís, a tocar de la sala, pot ser un fet incontrovertible. també ho poden ser un cistell o una senalla plens de verdura, i el rastre dun caragol. peró que siguin incontestables no vol dir que siguin fets unívocs, ni tan sols idéntics a ells mateixos. cada detall conté sempre una munió de possibilitats latents, i aquesta novel·la les expressa.sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que sescarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. potser no és capaç de fer ho, o shi resisteix. peró de mica en mica ens deixa intuir una história sórdida que tant pot ser un malson dinfantesa com una recança recent. o totes dues coses.al costat daquest personatge a la seva falda, si hi accedim, o amb ell al damunt, si no vigilem assistirem a estranyes persecucions dintre dun pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. i lacompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllá del convent enrunat. o pel sender que, des del mas, porta a un gorg daigües negres.
